diumenge, 22 de febrer del 2009

Fotolog estrena versió en català, de RACOCATALA.CAT

Diumenge, 22 de febrer de 2009 a les 10:00
Informa: Guillem
fotolog-en-catala_23.jpegFotolog, el popular espai web on els usuaris poden penjar fotografies de manera similar als textos d'un blog, acaba d'incloure la llengua catalana entre els seus idiomes disponibles. Fins fa poc la interfície de Fotolog estava en set llengües: alemany, anglès, espanyol, francès, holandès, portuguès i suec. Ara també està en català, txec, basc, italià i polonès. A més a més el sistema detecta automàticament la llengua del navegador, de manera que si hom el té configurat perquè s'identifiqui com a catalanoparlant [la importància de tenir el navegador configurat en català] , Fotolog es mostra directament a l'usuari en llengua catalana.

La inclusió de la llengua catalana com a idioma disponible a Fotolog era una demanda que tenia molt suport entre els internautes catalanoparlants que disposen d'un fotolog propi. De fet l'estiu de l'any passat es va presentar la Plataforma Fotolog en Català, on un grup d'aquests usuaris va presentar un manifest demanant a Fotolog la inclusió de la llengua catalana. També van crear una comunitat d'usuaris de Fotolog en català: Flog.cat.


Notícies relacionades:

dissabte, 21 de febrer del 2009

CENT ANYS DEL MANIFEST FUTURISTA. VILAWEB

DISSABTE, 21/02/2009 - 06:00h

Cent anys del 'Manifest futurista'

El diari 'Le Figaro' va publicar el 20 de febrer de 1909 el text escrit per Filippo Tommaso Marinetti

Imatge gran de la noticia

El 20 de febrer de 1909 va néixer el futurisme, amb la publicació al diari francès Le Figaro del 'Manifest futurista', signat pel poeta italià Emilio Angelo Carlo, més conegut amb el pseudònim Filippo Tommaso Marinetti. En onze punts, l'inspirador del moviment futurista expressava l'exaltació i el culte per la modernitat, el dinamisme, la joventut, l'home nou, la ciutat i la tècnica, i propugnava la violència i la guerra 'com a única higiene del món'.

Tot plegat, per trencar amb el passat, les tradicions i el romanticisme estètic. El de 1909 va ser un dels molts manifestos publicats entre 1910 i 1920 pels autors futuristes (la majoria italians) sobre cada aspecte de l'art: escultura, pintura, literatura i poesia, música, arquitectura, fotografia, teatre o gastronomia. Els cotxes, els avions, l'electricitat o la indústria representen el triomf de l'home sobre la natura, i es van convertir en els objectes artístics de Marinetti i els seus joves seguidors: Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo, Antonio Sant'Elia, Gino Severini...

Deriva feixista

Malgrat que el futurisme artístic va ser una mica anterior al feixisme polític, molts dels valors defensats per Marinetti a través dels seus manifestos (el bel·licisme, el xovinisme) van coincidir amb la filosofia autoritària defensada els anys 1920 pel dictador italià Benito Mussolini. De fet, Marinetti va acabar col·laborant-hi activament, i gràcies a això va ser nomenat director de la nova Acadèmia d'Itàlia i ambaixador italià a Espanya i l'Amèrica Llatina. La deriva política del principal teoritzador del futurisme, amb tot, no significa que el moviment en conjunt seguís les tesis feixistes. De fet, Boccioni i la resta de pintors de la famosa exposició futurista de 1912 es van situar, políticament, a l'extrema esquerra o l'anarquisme. I cal no oblidar que, a casa nostra, la poesia avantguardista de Joan Salvat-Papasseit va beure força del futurisme primerenc de Marinetti, amb qui va mantenir contacte epistolar.

Petja futurista

Si el 20 de febrer de 1909 representa la partida de naixement del futurisme, l'any 1920 va ser-ne la partida de defunció, quan es deixen de publicar les revistes portaveus del moviment. Però, de fet, el trencament de l'art amb la tradició defensada pels futuristes va obrir la porta a l'experimentació, la creativitat i l'espontaneïtat en el camp de l'avantguarda. Els ideals i les idees de la revolució futurista, així, van superar la dècada de 1920 i van impregnar culturalment tot el segle XX. El dadaisme i el surrealisme en van rebre influències directes (van néixer, significativament, amb sengles manifestos), i el pop art agafa del futurisme el concepte de happening o performance. L'ús de la comunicació i la publicitat, o l'escriptura automàtica d'André Breton, també denoten trets sorgits del manifest de Marinetti. Fins i tot hi ha qui troba reminiscències del trans-humanisme que Marinetti plasma a la novel·la 'Mafarka el futurista' (1910) al 'Manifest cyborg' (1991), de Donna Haraway.


El nom
El nom del futurisme remet clarament a la voluntat dels membres d'aquest moviment cultural de trencar amb el passat i fundar un art nou, modern. Però, tal com recordava dissabte passat Montse Frisach al suplement cultural de l'Avui, el nom podria no ser original de Marinetti, sinó de l'escriptor modernista mallorquí Gabriel Alomar. El 1904 havia pronunciat la conferència 'El futurisme' a l'Ateneu Barcelonès, on exposava el seu ideari modernista. La conferència d'Alomar, publicada a 'L'Avenç' el 1905, va ser esmentada curiosament per Miguel de Unamuno a 'Le Figaro'... el 1908.
+ Le Figaro: portada del 20 de febrer de 1909.
+ Manifest futurista, en català.
+ Exposicions commemoratives a Roma i a París.

dijous, 19 de febrer del 2009

SPOTIFY

DIJOUS, 22/01/2009 - 06:00h

Spotify, l'última revolució de la música a la xarxa

Ofereix accés gratuït al catàleg musical de les principals discogràfiques i eines per descobrir música nova

Spotify és un programa de Windows i Mac per a escoltar música via internet del catàleg de les principals discogràfiques del món, EMI, Universal, Sony BMG i Warner Music, i del de moltes altres de més petites. És gratuït, n'hi ha prou de registrar-s'hi. Brinda, és clar, música en anglès, però també cançons d'autors catalans, com ara Obrint Pas, els Pets, Roger Mas... ; fins i tot hi ha una bona part dels discs de Sangtraït, ja desaparegut.

Tot i que el catàleg que ofereix Spotify té mancances, no hi són grups com The Beatles, recelesos d'internet, ni clàssics com Led Zeppelin; és força extens i inclou milions de cançons. Per provar-lo només cal que l'instal·leu i cerqueu el grup o autor que vulgueu escoltar. A canvi, si feu servir la versió gratuïta, haureu de sentir algun anunci de tant en tant, tal i com passa amb la ràdio convencional. De moment n'hi ha molt poc sovint però, si us la voleu estalviar, també teniu l'opció de pagar un euro per un dia de música sense publicitat o deu per un mes.

Com que es tracta d'un programa que funciona a través d'internet, el podreu instal·lar en qualsevol ordinador i, tot i que les cançons no es poden descarregar, podreu escoltar els vostres músics preferits a l'abast sempre que tingueu connexió. A més, ofereix la possibilitat de fer llistes de reproducció automàtiques d'un o més gèneres musical determinat que podeu acotar per a les dècades que us interessin. També podeu guardar les vostres pròpies llistes de reproducció, amb cançons que escolliu d'una en una o, fins i tot, fer cas de les recomanacions del programa, que a l'estil de Pandora i Last.fm us recomanarà cançons que no conegueu però que s'assemblin a la música que més escolteu.

Spotify, molt lleuger i fàcil d'instal·lar, és una iniciativa d'una empresa sueca que ha aconseguit bons acords amb diverses discogràfiques. El sistema de cerca és ràpid i eficaç, molt semblant al de l'iTunes i, de fet, fins i tot l'aspecte d'Spotify recorda molt el de l'iTunes, tot i que és més fosc. També cal destacar que, tot i que la música s'escolta directament des de la xarxa, la qualitat és bona, no hi ha talls de so ni retards, no es nota que les cançons no són al propi disc dur. Al contrari que la majoria de ràdios en línia, a més, Spotify fins i tot permet parar d'escoltar una cançó i continuar on s'havia deixat o fer marxa enrere.

Per tot plegat, tot i que Spotify encara és en fase de proves i només es pot fer servir en diversos estats, ha aconseguit molt de ressò a la xarxa i a la blocosfera i ja és una de les promeses de la temporada. Al nostre país es pot usar a tot arreu excepte a Andorra. Tal i com s'indica a la pàgina principal del programa, cal que algú que en sigui usuari us hi convidi per tal que us hi pugueu registrar; però en aquesta pàgina us hi podeu registrar encara que no us hi hagi convidat ningú.

Enric Borràs Abelló

windows live i hotmail en català

Ja teníem GMAIL, però si encara queda algú que l'utilitze, tenim una bona notícia a vilaweb d'avui

DIJOUS, 19/02/2009 - 06:00h

Tots els comptes de Hotmail podran ser en català des de demà mateix

Microsoft enllesteix l'últim servei de Windows Live que mancava traduir

Microsoft enllestirà demà la incorporació del català a tots els comptes de Hotmail, segons que ha dit a VilaWeb el director de Microsoft a Catalunya, Carles Grau. Ara ja hi ha usuaris que poden veure el servei de correu Hotmail en català, però no és fins demà que s'haurà inclòs l'opció del català a tots els comptes del correu de Microsoft. Hotmail, integrat al paquet de programari Windows Live, és un dels serveis de correu web amb més usuaris.

Els internautes que tinguin el navegador (Internet Explorer o Firefox) configurat en català no hauran de fer res per veure el Hotmail en català, perquè el servei el copsarà automàticament. Els altres internautes podran veure el Hotmail en català, si el configuren a la finestra 'opcions' del servei de correu.

Microsoft va fer pública, al desembre, la traducció al català del paquet de programari en línia Windows Live. L'únic servei d'aquest paquet que encara no s'havia acabat de traduir era el del correu electrònic, Hotmail, però Microsoft ja va dir llavors que l'enllestiria en qüestió de mesos. Entre els programes en català de Windows Live també hi ha el programa de missatgeria instantània Microsoft Messenger, el sistema d'emmagatzematge en línia SkyDrive i el servei per a emmagatzemar i compartir fotografies, Photos.