dimarts, 25 de desembre del 2007
Nadal a internet
L'Ateneu.orgFestes Nostrades
Festes.orgPortal amb informació sobre les festes nadalenques i activitats arreu de Catalunya
Ara venen festes, la tradició popular del NadalUna web de l'Associació Carrutxa des de Reus (El Baix Camp): tió, pessebres, diorames...
Etnocat, cultura popular i tradicional catalanaPàgines sobre el cicle nadalenc.
Pessebrisme
Associacio Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya
El portal dels pessebres catalans a Internet
Caganers a Internet
Amics del Caganer
Tot sobre Nadal
Recursos gratis; Imatges de Nadal animades per a la vostra web.
Bon Nadal en 350 idiomes.Com felicitar el Nadal en 350 idiomes diferents (amb una explicació de cada un d'ells ).
Tot NadalUna pàgina en català amb propostes nadalenques: gastronomia, regals, activitats, tradicions....
Postals de Nadal i del nou anyUn lloc des d'on enviar postals, felicitiacions musicals, etc. de temes nadalencs i del nou any.
Nadal enteranyinatCançons, poemes, tradicions catalanes, etc.
Bon Nadal!Recull de recursos pel Consorci per la Normalització lingüística
El Nadal a EDU365
Les plantes de Nadal
Postals de Nadal a WICCAC
El Nadal a XarxaNet.org
Postals de Nadal d'AixòToca.cat
Pàgina especial dels Reis Mags a De tot i més
Especial de Nadal a LaMalla
Música i cançons
Les millors nadales catalanes, en arxius de so
KumbaworldLletres i acords de cançons de Nadal
dilluns, 24 de desembre del 2007
Què és Facebook?
marcus 2. CULTURA, COMUNICACIÓ I TIC dilluns, 24 de desembre de 2007 19:19h
Facebook ha estat el fenomen del 2007, de la mateixa manera que el YouTube ho va ser del 2006. Per tant, vista l’evolució de YouTube el 2007, i tenint en compte que en aquests temes sempre anem darrera dels anglosaxons, ja ens podem preparar pel Facebook del 2008.
Des de fa temps que tenia clar que era una xarxa social important, i per això he anat recopilant informació que anava sortint pels mitjans, fins i tot tinc 3 o 4 mails de blocaires convidant-me a apuntar-m’hi, però els vaig deixar congelats. Per una banda, per falta de temps, i per l’altra perque a priori no em feia gràcia (tot i el meu desconeixement), i ho vaig anar posposant. Però ha arribat el moment de veure de què es tracta aquest “mundillo”.
Vida Digital, el bloc col·lectiu de temàtica digital de la CCRTV, ho deixava clar amb “2007, l’any de Facebook”. La guerra oberta entre Microsoft i Google per les xarxes socials de més èxit va fer que primer fos Google qui es quedés un tros de YouTube i, ara, ha estat Microsoft qui ha entrat en l’accionariat de Facebook.
Però, què és Facebook?
La Malla ho explicava d’una forma molt didàctica a “El fenomen Facebook”. També trobem un extens reportatge sobre el tema a “El nuevo chaval de oro que inventó Facebook” (El Mundo).
El bloc google.dirson.com -que no és el bloc oficial de Google, tot i ser monotemàtic sobre la companyia- explicava el fenomen Facebook en relació amb l’interès que hi tenia Google en la seva compra o imitació, en l’apunt “Web 3.0: Facebook o la visión social de Google”.
Noticiasdot, són uns altres que es preguntaven si “¿Es Facebook el nuevo Google?” a propòsit de l’anunci d’una gran aliança a llarg termini amb Microsfot.
La resposta de Google un cop assabentats de la compra de part de Facebook per part del gran rival -Microsoft- la va explicar Comunicació21 amb “Google vol crear el seu propi Facebook, Maka-Maka”.
Així mateix, Google i MySpace es van unir per plantar cara a Microsoft i Facebook amb la creació de la Plataforma OpenSocial. Ho avançava la Núria Masdéu amb “L’OpenSocial de Google” i va ser notícia a mitjans com El Mundo i El País.
Facebook i la publicitat personalitzada
Facebook va intentar posar en marxa els anuncis socials, personalitzats amb les recomanacions de productes enviades pels contactes, però el projecte es va frenar per la mobilització que van engegar els seus usuaris. [Més sobre aquest canvi de plans “in extremis”].
Facebook i política 2.0
La Malla ho explicava en el reportatge “Política 2.0: Zapatero i Rajoy desembarquen al Facebook”, i és que els polítics espanyols tenen al caure les eleccions del 9 de març i han comprovat la importància d’una eina com Facebook per donar-se a conèixer i crear opinió. [“Mariano has 104 friends”] [“Rajoy hace amigos en Facebook... y algún que otro enemigo”].
L’independentisme no es queda enrera
Ho explicava en Saül Gordillo a “El sobiranisme, també a la xarxa social Facebook”, a propòsit d’una iniciativa de Lluís Soler i Turu.
Altres coses sobre Facebook:
A “La cara fosca de Facebook”, Vilaweb explicava que estan sorgint aplicacions que copien a Facebook per a finalitats ben diferents.
A l’estat Espanyol han creat “Tuenti, ¿el Facebook espanyol?”com una iniciativa similar a la que estem comentant.
“Facebook firma amb ABC News el seu primer acord amb un mitjà” de comunicació, tenint el seu primer banc de proves amb les presidencials del EEUU.
“Facebook hablará chino y tendrá un dominio .cn”. I, és que la Xina és un puntal a la Xarxa del futur.
I, per acabar, un divertimento: el vídeo de “la cançó de Facebook”.
I, la pràctica?Doncs, ni idea. Encara no hi he entrat;-( Suposo que ho faré. Primer, tocava informar-me una mica del tema. Paciència, tot arribarà. Qui en formi part, que deixi un comentari i n’expliqui la seva experiència.
[El Bloc Marcús (RSS per seguir-lo) és membre de la XBS; col·labora al bloc col·lectiu Olla de Grills; i, aporta informació a la Xarxa Social d’informació INDP. Podeu seguir aquest bloc apuntant-vos al newsletter que apareix a baix de tot de la pantalla. Més sobre el bloc] [Al Gener de 2008 tots a les Jornades de la Catosfera que es celebraran a Granollers!]
El Tió de Nadal
VILAWEB, DILLUNS, 24/12/2007 - 06:00h
Tió, tió... torna la tradició nadalenca més típica
Avui al vespre (o demà a migdia, en alguns indrets) molts infants faran cagar el tió, una de les tradicions més antigues de Nadal. El tió és un tronc que crema a la llar de foc, però per Nadal el tió caga regals i llaminadures. Els regals del tió han variat amb el temps, sobretot aquests últims anys: de primer eren dolços, neules, torrons, alguna peça de roba..., tot allò que es consumia o estrenava per Nadal, però avui també poden ser més coses.
Aquests últims anys, el Santa Claus del món anglo-saxó (Papà Noël, en francès) ha guanyat terreny al tió, sobretot en l'àmbit comercial, on s'ha convertit en una de les icones d'aquestes festes. Un grup de defensors del tió de la comarca d'Osona va obrir fa anys una campanya per contrarestar la influència del barbut: Càgum el Pare Noel. Consisteix a organitzar tallers de tions, concursos de dibuix i activitats per a la quitxalla a les nostres poblacions durant els dies anteriors a les festes nadalenques. A la pàgina, s'hi detallen les activitats organitzades.
Algunes cançons del tió.+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Tradicions nadalenques.
El cant de la Sibil·la
VILAWEB, DILLUNS, 24/12/2007 - 06:00h
El Cant de la Sibil·la ressonarà a la nit per tot el país
Cada nit de Nadal s'interpreta a unes quantes poblacions del país el 'Cant de la Sibil·la', un anunci de la fi del món basat en l'Apocal·lipsi. És el drama més antic que es coneix (més i tot que el Misteri d'Elx), car ja es feia a Ripoll el segle X, i sembla derivat de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí, si bé es va anar adaptant al català, a l'occità i al francès.
Anit, el cant ressonarà al santuari de Lluc (Mallorca), on hi és especialment tradicional, i també a la catedral de Santa Maria del Mar de Barcelona, a la Seu Vella de Lleida, a la catedral de Vic, a l'ermita de Santa Anna de Gandia i a l'Alguer. Aquests últims anys, el Cant de la Sibil·la s'ha recuperat també a Ontinyent, on es representa cada 22 de desembre a l'església de l'Assumpció de Sant Maria.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: El Cant de la Sibil·la.+ Festes.org: El cant de la Sibil·la.+ Versió del Cant de la Sibil·la interpretat pels Blavets de Lluc en format ram i fragment en format mp3.
diumenge, 23 de desembre del 2007
Elx medieval - David Garrido -Información
Cómo era la Elx medieval Desgraciadamente pocos vestigios se conservan de aquellos tiempos, sólo algo del entramado urbano, en algunos casos con presencia en la nomenclatura del callejero, de aquella villa amurallada y sus dos arrabales extramuros. Conquistada en el año 1296 por Jaime II de Valencia, Aragón y Cataluña, desde el 21 de noviembre de 1304 se integró de derecho en la estructura foral valenciana. A partir de entonces se rigió por los Furs: el «justícia» era la más alta magistratura municipal, elegido por el «batle» o baile en nombre del señor, y era competente en las causas judiciales, mientras que cuatro «jurats» o jurados, encabezados por el «jurat en cap», constituían el poder ejecutivo y administrativo, dependiente en su nombramiento del Consell, formado por los notables de la villa y que se elegían por cooptación. Esta fue la estructura foral de la Elx medieval y moderna hasta la abolición de los Furs en 1707 y la sustitución de las magistraturas autóctonas por otras a la manera castellana, los alcaldes y regidores.
Los oficios de gobierno, o sea, políticos, tenían una duración anual. Por debajo de «justícia» y «jurats» se situaban los demás cargos municipales. El «síndic» era el abogado del Consell y tenía un sueldo anual de 70 «sous» valencianos, tal y como consta en un documento de 1371. El «racional» o «clavari» era lo que hoy en día un concejal de hacienda y el «mostassaf» -almotacén en castellano- era el encargado de velar por el orden público (el jefe de la policía municipal de la época) y también, importantísimo, del buen funcionamiento del mercado. Los notarios, como hoy gente muy influyente, eran los encargados de la redacción de las actas y de toda clase de escrituras, públicas y privadas. La carrera notarial estaba reglamentada por las leyes del reino y en Elx, como en el resto de ciudades y villas de la confederación catalano-aragonesa, los notarios se reclutaban de la élite social. Eran, sin embargo, elegidos para el ejercicio de sus funciones por el Consell y aceptados por los demás colegas (el colegio profesional como tal no existía), como ocurrió en 1370 en el reconocimiento de Guillem Gonçales, apoyado por los notarios de la villa Pau de Malla, Jaume Trilles y Llorenç Pinyol.
¿Dónde se reunía el Consell A falta de local exclusivo lo hacía o en la iglesia de Santa María o bien en la torre fortaleza de la Calaforra. En ocasiones también se reunía en los pórticos de la Plaça Major, la que hoy conocemos como «de la Fruita», antes de que se habilitase una sala para tal efecto en la llamada Torre del Consell, sobre la «llotja» o lonja. Pero eso no ocurrió hasta el año 1441. El 13 de septiembre de 1358 el Consell General -formado por todos los cabezas de familia de Elx- se reunió en la iglesia de Santa María, convocados por el toque del añafil, como era la costumbre, para jurar fidelidad al rey en la persona del gobernador del Reino de Valencia Garcia Lloris y a su señor el infante Martín, también representado por un alto oficial real. Domènec Llull fue elegido por la señoría para el cargo de procurador de Elx y Crevillent.
El procurador era una especie de «alter ego» del señor. En 1382 sabemos que ejercía el cargo Francesc Sempere, que mantuvo un pleito de jurisdicciones con el «justícia» al atribuirse la custodia de la judería o «call» en viernes santo. El otro oficial de la señoría era el «batle», que era el administrador del patrimonio señorial y el representante de los derechos -feudales y enfitéuticos- de la señoría.
Villa amurallada, Elx era una población que se protegía del peligro exterior por una poderosa muralla de tapial con barbacana (muro exterior de menor altura) y foso de 1.420 pasos. Tenía ocho torres grandes y dieciséis menores. La Calaforra formaba parte del entramado defensivo, por la parte donde estaba la Porta d'Alacant. Seguía la muralla por la calle del Fatxo hasta la torre llamada Get. Detrás del Alcàsser de la Senyoria había una pequeña puerta. Se supone, así lo explican las descripciones de la época, que el Alcàsser, que hacía las funciones de casa del señor y cárcel, se comunicaba con la Calaforra por un corredor subterráneo, que sería inutilizado posteriormente. Hacia el cauce del Vinalopó, la Rambla, se encontraba la torre de Cotí, que hay quien dice que también conectaba con la Calaforra por un túnel, cegado por el marqués de Lendínez en 1880. Continuaba la muralla hasta la actual Plaça de Baix, que albergaba la lonja, el Ayuntamiento actual, que se abría al exterior por la Porta de la Llotja o de Guardamar. La muralla continuaba por donde se encuentra el Calendura, o sea la torre de la Vetla, hasta la torre Santi y la Porta Alta, que estaba en la calle del Trinquet. Cerca se encontraba la torre Vill, demolida en 1902, y desde aquí el muro se extendía hasta la Calaforra.
En los siglos medievales la iglesia de Santa María, como puede suponer el lector, no tenía el aspecto que muestra en la actualidad. La vieja mezquita fue derruida finalmente en 1334, para así levantar un templo según los gustos del gótico del momento, una iglesia sencilla, todo hay que decirlo, por la falta de medios, y que a finales del siglo XIV todavía estaba en construcción. Nos consta que el 3 de septiembre de 1379 se estaba pintando la tercera arcada. La fábrica de esta edificación persistió hasta el año 1492. Extramuros estaba la iglesia del Salvador, fundada en 1276, un templo de pequeñas dimensiones para asistir a los cristianos que habitaban extramuros. También fuera de la villa amurallada se encontraba la ermita de Sant Jordi, edificada por el Consell en 1370 para rememorar la victoria contra el jefe granadino Ridwân en 1331, y que hoy nos la recuerda la calle homónima. En el interior de la villa, sin embargo, estaba la ermita dedicada a San Sebastián, cuya construcción se inició en 1489. La ermita de Sant Jaume, hoy desaparecida, fue consagrada en 1437 y estaba en la calle de ese nombre. En la calle Sant Jeroni se encontraba la ermita bajo la advocación de este santo, de la cual no poseemos datos sobre su fundación. Fuera de la muralla se encontraba entonces el convento de la Mercè, construido sobre los otrora baños árabes, un edificio que el infante Manuel donó en 1270 a los frailes mercedarios de Santa Eulalia de Barcelona. ¿Y los enfermos La asistencia sanitaria era una de las grandes asignaturas pendientes. El primer hospital se construyó en el siglo XV, en el edificio destinado a almacén de grano, o «almodí». Entró en funcionamiento en 1442; hasta entonces la tan recurrida Calaforra hizo también esa función asistencial. q
david@garrido-valls.net
dimecres, 5 de desembre del 2007
RECURSOS LINGÜÍSTICS EN LÍNIA
Diccionari del vi
Vocabulari del degustador de vi
Glossari del vi
Gastronomia japonesa
Glossari de cuina
Glossari de termes culinaris i plats de la cuina catalana
Lèxic de begudes i productes alimentaris
Lèxic i documents per a forns i pastisseries
Terminologia de productes de supermercat
Vocabulari bàsic de restaurants, bars i cafeteries
Vocabulari de bars i restaurants
Vocabulari de restaurants
Vocabulari del restaurant basc-català
Instruments musicals
Vocabulari de la notació musical
Vocabulari musical sonor
Diccionari enciclopèdic de medicina
Vocabulari d’ortopèdia
Vocabulari de cardiologia
Vocabulari de ginecologia i obstetrícia
Farmacologia: denominacions comunes internacionals
Diccionari de farmàcia
Índex farmacològic
Glossari bàsic de la sida
Glossari de genètica molecular
Vocabulari de medicina preventiva
Vocabulari de psiquiatria
Vocabulari de monitoratge (medicina intensiva)
Vocabulari de l’aparell digestiu
Vocabulari de genètica
Vocabulari bàsic d’òptica i optometria
Lèxic de bioquímica
Vocabulari de biologia cel·lular
Glossari de la salut
Reculls del lèxic de les especialitats mèdiques
Vocabularis bàsics de les especialitats mèdiques
Enciclopèdia de la salut (en portugués)
Diccionari de geologia
Diccionari de cartografia
Diccionari de dades cartogràfiques
Diccionari de sanejament
Diccionari del reciclatge
Glossari del cicle de l’aigua
Vocabulari de gestió ambiental de l’aigua
Glossari dels residus
Vocabulari d’ecologia
Diccionari meteorològic multilingüe
Diccioratge
Vocabulari meteorològic
Escala Beaufort dels vents marítims
Escala Douglas dels estats de la mar
Denominació dels vents
Glossari d’astronomia
Vocabulari d’astronomia
Vocabulari d’astronomia: Júpiter
Glossari sobre els càlculs dels rellotges de sol
Espècies pesqueres regulades del calador mediterrani
Glossari de terminologia forestal
Vocabulari d’agrònoms
Vocabulari mediambiental
Vocabulari valencià d’ornitologia
Diccionari de zoologia
Vocabulari de zoologia
Diccionari sinonímic de les papallones de Catalunya
Vocabulari de la fauna dels Ports de Caro
Vocabulari de la flora dels Ports de Caro
Flora de Vilafranca dels Ports
Glossari de bonsais
Herbari virtual de les Illes Balears
Noms dels peixos i mariscs de les Illes Balears
Reculls lexicogràfics de la Societat Catalana de Biologia
Onomatopeies dels sons que fan alguns animals
Vocabulari de flora i fauna (CDLPV)
Diccionari visual de la construcció
Lèxic bàsic d’arquitectura tècnica
Lèxic bàsic de la construcció
Lèxic bàsic de restauració arquitectònica
Lèxic de la construcció
Lèxic multilingüe de la construcció
Vocabulari d’arquitectura
Breu glossari de l’arquitectura del romànic
Glossari d’art i termes medievals
Glossari d’història de l’art
Lèxic de l’oferta immobiliària
Vocabulari de l’oferta immobiliària
Vocabulari jurídic
Diccionario jurídico (castellà)
Fraseologia juridicoadministrativa
Buscador terminològic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
Vocabulari de dret penal i penitenciari
Vocabulari de dret processal
Vocabulari administratiu
Glossari de termes logístics
Lèxic de prevenció de riscos laborals
Diccionari de prevenció de riscos laborals
El lèxic del banc
Proposta de terminologia borsària
Recull administratiu de banca i estalvi
Renda: terminologia bàsica
Terminologia de fires i congressos
Vocabulari de comptabilitat
Vocabulari d’economia
Vocabulari d’economia
Vocabulari d’estadística
Lèxics de la indústria
Lèxic de la fusteria
Lèxic del moble
Lèxic del moble
Lèxic de pasta, paper i cartó
Lèxic d’arts gràfiques i edició
Lèxic de la indústria de la pell
Lèxic de plàstic i cautxús
Lèxic del suro
Lèxic de productes químics
Lèxic d’indústria bàsica i objectes metàl·lics
El lèxic de la roba
Lèxic de tèxtil i confecció
Lèxic d’indústries manufactureres: instruments musicals,
jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, i material esportiu
Lèxic de maquinària i material elèctrics
Lèxic d’electrònica
Vocabulari bàsic d’instrumentació electrònica
Glossari de la pilota valenciana
Vocabulari d’atletisme
Vocabulari de bàsquet
Vocabulari d’escacs
Diccionari temàtic d’escacs
Vocabulari d’esquí
Vocabulari de futbol
Vocabulari del futbol
Vocabulari bàsic del futbol
Vocabulari de l’handbol
Vocabulari de l’hoquei
Vocabulari de la natació
Vocabulari del tenis
Vocabulari de la vela
Terminología específica de vela
Vocabulari del voleibol
Vocabulari d’escalada
Vocabulari de terminologia de muntanya
Diccionari de snowboardVocabulari del pàdel
Diccionari català alternatiu (vileses i lèxic de l’hampa)
Insults i renecs catalans
Glossari de la comunicació lingüística
Vocabulari de mètrica
Vocabulari de retòrica
Vocabulari de didàctica
Vocabulari tècnic i d’ús docent metodològic, d’anàlisi de dades i psicomètric
Diccionari de telecomunicacions
Glossari de la societat de la informació
Vocabulari bàsic de les telecomunicacions
Terminologia audiovisualDiccionari de tecnologies de la informació i la comunicacióDiccionari d’internet
Diccionari d’internet
Diccionari d’internet
Diccionari d’internet
Glossari de termes d’internet
Diccionari d’internet
Vocabulari bàsic d’internet
Vocabulari de microinformàtica
Vocabulari de física
Vocabulari de física quàntica
Vocabulari de física. Unitats de mesura del sistema internacional
Vocabulari de mecànica i ones
Vocabulari de termodinàmica i física estadística
Vocabulari d’electromagnetisme
Vocabulari bàsic d’enginyeria industrial. Mecànica i termodinàmica
Vocabulari bàsic de projectes d’enginyeria
Glossari de termes usats en fotoquímica
Els elements químics
Llistat multilingüe dels elemets químics
Taula periòdica dels elements
Terminologia química
Lèxic de les motos
Lèxic del taller
Lèxic de l’estació
Lèxic de transport turístic
Lèxic genèric portuari
Vocabulari de vaixells
Diversos :
Onelook
Enciclopèdies
Britannica
Catalanencyclopaedia
Wikipedia
Fraseologia
Altres recursos
Laboratori de Traducció (UJI)
Servici d’Assessorament Lingüístic (Generalitat Valenciana)
Fitxes de dubtes i terminologia (CDLPV)
Traductors automàtics
dimarts, 4 de desembre del 2007
HISTÒRIA DEL RETOC FOTOGRÀFIC
La història del retoc fotogràfic
Una web repassa les fotografies manipulades que més polèmica han aixecat
Una fotografia no és sempre un retrat fidel de la realitat, sobretot si ha estat retocada amb mitjans tècnics, avui molt corrents, però que no són novetat: ja els anys trenta Stalin feia desaparèixer els seus enemics de les fotografies. Amb la irrupció de la tecnologia digital i dels programes d'edició, la manipulació gràfica ha esdevingut una pràctica habitual. Hi ha una pàgina web que repassa algunes fotografies conegudes que han aixecat polèmica pels retocs que s'hi han fet.
Una de les més antigues és la del retrat d'Abraham Lincolm, en què el fotògraf va combinar el cap del president amb el cos del polític John Calhoun. Força anys més tard, Stalin feia eliminar gent de les fotografies, però no era pas l'únic: Mao Tse-Tung també ho feia el 1936, com es pot veure comparant aquestes fotos; Hitler féu desaparèixer Goebbels d'aquesta altra i Mussolini va manipular aquesta per semblar més heroic.
Els anys setanta i vuitanta la manipulació de les fotos a la premsa va ser força corrent. Per exemple, la que va guanyar el Pulitzer el 1970 fou un cas de manipulació; l'Alemanya comunista esborrà les ampolles de xampany d'unareunió dels caps de les dues Alemanyes i de la Unió Soviètica, reunits el 1971; el National Geographic va manipular el 1982 una foto amb les piràmides de Gizeh per adaptar-la a la mida de la portada, un 'error' que la publicació va prometre que no tornaria a repetir.
Els anys noranta, Time va retocar el rostre d'OJ Simpson per fer-lo més fosc i amenaçador, quan fou detingut acusat d'assassinat. El 2003 es va descobrir que la famosa coberta de l'àlbum Abbey Road dels Beatles també havia estat modificada: als Estats Units van esborrar el cigarret que Paul McCartney tenia a la mà.
Més recentment, el setembre del 2005, una fotografia va fer la volta al món: un fotògraf va captar George Bush escrivint una nota a la secretària d'estat, Condolezza Rice, per demanar-li si era un bon moment per a anar al lavabo. Reuters va dir després que la nota havia estat ampliada perquè se'n pogués llegir el text.
Aquests casos de manipulació fotogràfica i molts més es poden veure en aquesta pàgina, preparada pel Darmouth Computer Science College (EUA).