La xarxa, una eina de normalització lingüística
http://www.vilaweb.cat/noticia/4123901/20130611/xarxa-eina-normalitzacio-linguistica.html
Inicialment era el bloc del grup CAU 4t d'ESO curs 2007-2008 de l'IES Misteri d'Elx, ara reconvertit en tot allò interessant sobre llengua, educació i noves tecnologies.
Tuenti, la xarxa social espanyola creada l'any 2006, i amb nombrosos seguidors al País Valencià i ales Illes Balears, ha incorporat després de diverses campanyes dels seus usuaris catalanoparlants, el català com a llengua d'interfície. Tuenti sap que en treurà beneficis econòmics d'aquest canvi substancial.
Si hom entra al bloc de tuenti trobarà la següent entrada:
“És un gran dia per a Tuenti, des d’avui mateix podràs utilitzar el nostre servei en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat. De manera senzilla, qualsevol usuari de Tuenti pot canviar ja mateix la seva opció d’idioma i navegar en català, basc o gallec. A més, també començarem a donar suport en aquests idiomes així que, si tens qualsevol dubte, te’l respondrem en el mateix idioma en què ens escriguis. Durant els propers dies, esperem comptar amb les vostres opinions, suggerències i preguntes sobre aquest nou canvi a Tuenti”.
Tuenti.cat
Sorprenent, però cert. Tuenti també ha adquirit el domini.cat. L'empresa madrilenya ha fet números i s'ha adonat que només obtenia beneficis afegint el català com a llengua d'ús d'aquesta xarxa social. Tuenti s'ha adonat que Facebook li ha passat la mà per la cara als Països Catalans, en gran part, per l'ús del català.
Facebook ja supera a Tuenti gràcies a l'ús del català
Ara farà un any i escaig, Facebook va prendre la decisió empresarial d'oferir una versió en català de la xarxa social més estesa del món. Aquesta decisió va ser tant encertada que en pocs mesos una de les comunitats Facebook més importants del món ja era la catalana. De fet, els propis responsables d'aquesta xarxa social van qualificar d'”espectacular” aquesta ràpida expansió de Facebook gràcies al català.
Si bé a Catalunya el Facebook tenia molt d'èxit, fins abans de l'estiu, els internautes de les Illes i del País Valencià utilitzaven majoritàriament Tuenti. Aquesta xarxa social, amb seu a Madrid, té moltes menys aplicacions que el Facebook i, a més a més, només fa servir el castellà com a llengua d'ús.
Així doncs, segons ha pogut saber crònica.cat, l'estiu del 2009 ha girat aquesta tendència, i a dia d'avui Facebook ja ha superat a Tuenti en tots els Països Catalans. Aquest fet, constata que realment el català és un alicient empresarial en el món de les noves tecnologies. Ara fa uns mesos, MSN va començar a convertir en català els seus serveis.
Autor/s: M. S.
Tal com ja va avançar VilaWeb, la plataforma digital Edi.cat incorpora nou nous segells i és pioner en oferir ebooks en multiformat. També ha anunciat un projecte pilot per introduir el llibre digital a les biblioteques i que comercialitzarà part dels seus continguts a l'Applestore.
La primera plataforma digital de llibres en català, Edi.cat, ha incorporat nous segells al seu catàleg (que ja suma 250 títols). Són: Fragmenta, Meteora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM), Tàndem, Octaedro, Pagès, El Cep i la Nansa, Alpina i La Galera. Aquestes se sumen a les tres fundadores: Bromera, Cossetània i Angle. Jordi Farré de Cossetània ha explicat que es crearà un consell editorial perquè tots els editors tinguin una actitud activa dins la plataforma.
Entre les noves iniciatives relacionades amb el llibre digital destaca un projecte pilot amb tres o quatre biblioteques de la Generalitat de Catalunya, per veure com les condicionarà l'ebook, quins mecanismes nous caldrà introduir, quina mena de funcionament s'establirà. Per experimentar aquesta nova realitat, han tancat un acord per adquirir 24 dispositius i 6 col·leccions. El projecte s'iniciarà ara el desembre o al gener.
Els responsables d'Edi.cat també han fet una crida a les llibreries perquè formin part d'aquesta plataforma, i han dit que ja estaven en converses amb llibreries com La Tralla, Altaïr, Catalònia i el Corte Inglés. 'Les llibreries fa uns mesos ho veien lluny tot això, segons Farré, però ara ja veuen que hi han d'apostar.'
El director d'Edi.cat, Enric Faura, ha destacat com a novetat la incorporació del format epub (fins ara s'oferien els llibres en mobipocket i pdf). Cada editor podrà decidir en quins d'aquests tres formats presenta els seus llibres. I seguint amb les novetats, ha anunciat que part dels continguts de la plataforma es comercialitzaran a Applestore, la botiga d'Apple. També editaran en digital 'El llibre de la Marató' de TV3. Finalment, Edi.cat ha presentat una nova plataforma de continguts en castellà, Edibooks.com.
Els responsables d'Edi.cat fan un balanç positiu dels primers sis mesos de funcionament de la plataforma, malgrat que les dades són encara molt discretes: 500 visites diàries de mitjana, 876 ebooks venuts, 600 usuaris registrats i 250 llibres a la venda per la campanya de Nadal. Enric Faura ha dit que allò important és anar progressant en aquest mercat nou que tot just comença a crear-se. Que són xifres modestes però en destaca que el creixement és sostingut. I pel què fa al nombre de títols, creu que comença a ser un gruix important: 'Són de temàtica molt variada, perquè hi cap tot, des d'un llibre del pare abat de Montserrat fins a un llibre d'història o un de gastronomia.
Preguntats sobre l'imminent aparició d'una altra plataforma digital en català, 36L, que negocia en exclusivitat amb el Grup 62, Faura ha comentat: 'S'ha de veure si l'exclusivitat funciona en l'entorn digital. Creiem que pot quedar molt desdibuixat. Nosaltres no hem plantejar cap exclusivitat, que sí la permanència. Creiem que l'exclusivitat serà molt difícil de mantenir en aquest mercat.'

DIVENDRES, 05/06/2009 - 06:00hAra fa vint-i-cinc anys que el setmanari El Temps va aparèixer per primera volta al quiosc. Va néixer a València a final de maig del 1984, gràcies a l'empenta d'Eliseu Climent, amb la finalitat de mantenir i consolidar un espai comú de comunicació en català. Pocs es pensaven que El Temps duraria tant. Joan Fuster mateix va dir que, pel que havia de durar, només hi arriscaria una pesseta. Però la revista ha aconseguit de vèncer totes les adversitats.