La poesia
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.
Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.
(més informació aquí i en l'arxiu que trobareu aquí sota)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada