dijous, 20 de setembre de 2007

TEMA 1 INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL


HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

TEMA 1. INTRODUCCIÓ

1 . 1. Delimitació conceptual
L'ambigüitat conceptual en la matèria en la qual entrem (la comunicació
audiovisual) delata que es tracta d'una disciplina recent, així com els diferents enfocaments des dels quals s'estudia.

Els primers estudis sobre la Història de la Comunicació se centren en
la premsa, que és el primer mitjà de comunicació de masses que sorgeix. A mesura que apareixen altres mitjans es realitzen més estudis sobre els mateixos: història sobre el cinema, la ràdio, la T. V., *etc, encara que Amb enfocaments deterministes. Es pretén contextualitzar l'estudi de cada mitjà. És necessari contemplar la dimensió sincrònica d'altres elements socials que tenen rellevància en l'estudi de la Història de la Comunicació.

Un estudi sincrònic fa un tall en el temps i estudia la relació d'un mitjà amb els altres. Tendeix a la relació d'uns fets amb uns altres. El pioner en aquest enfocament historiogràfic és *Herold *Innis (sociòleg canadenc), que va veure com les tecnologies de la comunicació influïen poderosament en la societat. Va analitzar l'efecte d'aquests mitjans a partir d'un estudi puntual sobre la impremta i la reforma protestant. Va estudiar com la impremta va tenir un paper especial per a difondre els principis de *Luter.

Història de la Comunicació Audiovisual: estudis dels mitjans audiovisuals en el marc social i cultural que es desenvolupen, descobrint sincrònica i diacrònicament tots aquells factors que incideixin en la seva producció, la seva circulació i el seu consum.

Mitjans audiovisuals: instruments interposats en el procés de la comunicació humana per a augmentar el seu radi d'acció en la transmissió de missatges audiovisuals.


1 . 2. Criteris de *periodització

Classificació dels mitjans audiovisuals atenent a criteris tecnològics (per Gutiérrez Espasa)

- Mitjans audiovisuals de base elèctrica
· *Alàmbrics (per cable)
· Sense fil (per ones electromagnètiques)

- Mitjans audiovisuals de base química (o *fotomecànica).

· Imatge fixa: la fotografia
· Imatge en moviment: el cinema




Períodes de la Història dels mitjans audiovisuals

Primer període. 1838 – 1926.
- Mitjans auditius i visuals d'utilització alternativa (els mitjans són o bé visuals o bé auditius).
- Visuals. Fotografia, cinema mut – base *fotoquímica.
- Auditiu. Telèfon, ràdio – base elèctrica.

Segon període. Des de 1926.
- Mitjans audiovisuals d'utilització simultània.
- Possibilitat de transmetre missatges audiovisuals en sentit estricte, tant amb els mitjans de base *fotoquímica (cinema) com elèctrica (TV, ràdio).

Tercer període. Des de 1990.
- Era de la *teleinformática, unió de la informàtica i l'audiovisual.
- Interactivitat.

Dates significatives

1938 .-
*Daguerrotip (naixement oficial de la fotografia). *Heliografía de *Niêpce/ (*point de *vu).

1926.- Pas del cinema mut al cinema sonor (consolidació) ®El *Cantor de *Jazz de *Alan *Oroslan. La data d'aparició del cinema sonor és, evidentment, relativa

1990.- Telemàtica. Digitalització dels senyals.


Categories de mitjans proposada per *Cloutier (sociòleg canadenc)

- Mass media. Uns pocs individus (especialistes o professionals) són els únics emissors. La majoria dels individus són receptors passius.

- *Self media. Nous mitjans nascuts amb les noves tecnologies. Cada individu pot ser tant emissor com receptor. Permet eliminar la mediació dels professionals de la informació.


Etapes de l'evolució dels mitjans (segons *Cloutier)


- Primera generació. Constituïda pels prototips de laboratori (*cinematògraf dels *Lumière, *kinetoscopi, *etc).

- Segona generació. Mitjans de comunicació de masses. Són posseïts per especialistes (que són els emissors) i el públic és el receptor.

- Tercera generació. Els mitjans són posats a la disposició dels individus. Condicions tècniques, econòmiques i psicològiques (l'individu que deixa de ser passiu). El *EMEREC, l'home emissor i receptor (del francès *emetteur*recepteur). Els mitjans han de ser cada vegada més barats perquè els pugui adquirir més gent. També hi ha una component psicològica. El receptor ha de ser capaç també de ser emissor dels seus propis missatges. A partir d'aquí sorgeix el *EMEREC.



Hi ha dos esdeveniments molt importants en la Història que afectaran de forma
fonamental al desenvolupament de la comunicació: la I Guerra Mundial (1914 – 1918) i la II Guerra Mundial (1939 – 1945).



La *PGM marca la liquidació del segle XIX, segueix la tradició de domini internacional d'Europa fins a 1914. L'hegemonia ara està en *EE. *UU.



La *SGM és també una fita que provoca profundes transformacions en el món. El món es dividirà en blocs, hi ha una primacia dividida (*EE. *UU. « *URSS).



També són fonamentals els avanços tècnics del segle passat (XIX) i la conjunció de les *comunicacions la informàtica i l'audiovisual (que es dóna entre els 60/70). A partir d'aquests límits podem establir uns períodes:



Avanços científics s. XIX

*PGM (1914 – 1918)

*SGM (1940 – 1945)

Revolució informàtica (1960 – 1970)