DIMECRES, 03/12/2008 - 06:00h
Enciclopèdia Catalana publica un nou 'Diccionari de la literatura catalana', dirigit per Àlex Broch
Té 4.000 entrades d'autors, d'obres i de personatges literaris
Enciclopèdia Catalana publica un ’Diccionari de la literatura catalana’, dirigit pel crític Àlex Broch i preparat per quaranta redactors i una setantena de col·laboradors. Conté 4.000 entrades, 3.500 d'autors de totes les èpoques, fins els nascuts l'any 1975 (escriptors, traductors, crítics, investigadors, sociolingüistes...). La resta són d'obres de tots els gèneres i de personatges literaris. Les entrades abasten tot el territori lingüístic.
El diccionari és un projecte que ha suposat vuit anys de feina. L'equip d'experts inclou Jaume Aulet, Anton M. Espadaler, Manuel Jorba, Pep Vallsalobre, Jordi Castellanos, Josep Massot i Muntaner, Joaquim Molas, Ramon Pla Arxé, Enric Cassany...
Encara que l'entrada més extensa sigui la de Ramon Llull, una de les aportacions més significatives d'aquest 'Diccionari de la literatura catalana' és la contemporaneïtat: hi podem trobar autors joves, d'una trentena d'anys. Si aquesta voluntat d'actualitat és un dels valors del llibre, també és un niu de possibles crítiques: per què els uns sí i els altres no? Àlex Broch ha dit que el criteri de selecció era de qualitat i de consens. 'Una periodista m'ha dit que aquest aspecte era com un camp de mines. I jo li he dit que sí, que d'acord, però que, si no ens arrisquem, no avançarem. Incorporem gairebé 200 noms (183 exactament) nascuts després del 1960. Això és legitimar un procés històric. Aquest diccionari també vol ser un reconeixement de tota la gent que fa literatura.'
Entre els diccionaris de literatura catalana més recents hi ha el de Joaquim Molas i Josep Massot i Muntaner, del 1979, publicat per Edicions 62; i el d'Enric Bou, del 2000, de la mateixa editorial. Però aquest últim solament té en compte els autors nascuts fins el 1950.
Sobre el fet que el diccionari també incorpori personatges de ficció, Broch explica: 'els personatges literaris són arquetips de ficció però també models de comportament, ideològics, d'actitud. Sovint se'n fan servir d'espanyols, que són més coneguts, però n'hi ha de la literatura catalana, que no es coneixen. És per això que el diccionari parla del Manelic, de la Colometa, del Senyor Esteve, del Bruno Quadreny, creat per Terenci Moix a 'El dia que va morir Marilyn', o de la Conxa de 'Pedra de tartera' de la Maria Barbal, que encarna el desarrelament de la terra i el pas a la vida urbana. Ara, també s'ha de dir que en aquest aspecte s'ha d'avançar molt, cal continuar treballant. Perquè el diccionari és una peça viva.'
El volum té 1.242 pàgines, i al final hi ha una bibliografia, completa i actualitzada, d'un centenar de pàgines, amb una vintena de recursos electrònics, 'imprescindibles per al coneixement i la investigació literària'. Broch comenta que aquest material anirà a parar a la xarxa, però no se sap quan.
Us oferim els vint recursos electrònics que recull el diccionari:
AELC Aula Màrius Torres Banc de dades de sumaris Biblioteca Digital de Catalunya CEFID Centre Català del PEN Centre de Documentació Ramon Llull DENC Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Franccesc Eiximenis L'Enciclopèdia Lletra LVA Mimesi Narpan Qui és qui RIALC Rialto Teatre Popular Valencià Textos Medievals Catalans Trac Traces
Des de l'1 de novembre 
Interessantíssim article cedit a 
El traductor de 
Aquesta setmana s'ha estrenat 