diumenge, 30 de novembre del 2008

Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del s.XXI - DE VILAWEB D'AVUI

DIUMENGE, 30/11/2008 - 06:00h

L'ús i coneixement de la llengua al país, a internet

La web de la Generalitat inclou les dades sociolingüístiques del país extretes d'enquestes fetes entre 2003 i 2004

Als territoris amb més autogovern i una actuació més decidida en favor de la llengua, Catalunya i Andorra, és on el català és més viu. Aquesta i altres conclusions es desprenen de l'obra 'Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI', que ara es pot llegir íntegra a internet i que inclou les enquestes sociolingüístiques fetes els anys 2003-2004. El projecte el van fer conjuntament els governs de cada territori.

Al País Valencià, excepcionalment, se'n va ocupar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i a Catalunya Nord i l'Alguer les enquestes les va fer la Generalitat.

Són les dades sociolingüístiques més àmplies obtingudes fins ara, pel nombre de preguntes fetes al qüestionari i pel nombre de persones entrevistades. Les qüestions tractades són les habilitats lingüístiques, l'ús familiar i la transmissió lingüística entre generacions, els usos lingüístics fora de la llar, els usos en els mitjans de comunicació i les representacions de la llengua catalana.

Catalunya, al capdavant, l'Alguer i Catalunya Nord, a la cua

Les dades mostren una diversitat sociolingüística entre territoris. Catalunya se situa al capdavant en tots els aspectes, seguida d'Andorra, la Franja, les Balears, el País Valencià, Catalunya Nord i l'Alguer. A aquests dos últims territoris s'hi produeix un procés de substitució lingüística per la llengua estatal. Al País Valencià i les Balears la situació de substitució no és tan avançada perquè és en augment l'habilitat de parlar català dels joves. Una altra conclusió, que abasta el conjunt del territori, és que, a més formació, més consum de mitjans de comunicació en català. Un altre factor que influeix en la situació sociolingüística del país és el canvi de llengua dels parlants de català quan l'interlocutor se li adreça en una altra llengua. Segons l'estudi, si no canviessin, es produirien més converses en català.

Com a data positiva hi ha el fet que, a més formació, més ús de la llengua, i les previsions són que el nivell de formació de la població augmenti en el futur.

L'obra té 227 pàgines i analitza de manera exhaustiva i en set capítols la situació de la llengua al país, amb els resultats de les enquestes i gràfiques que les il·lustren.